Al BOE de 22 de febrer de 2019 s’ha publicat l’Ordre PCI / 161/2019, de 21 de febrer, per la qual es publica l’Acord del Consell de Seguretat Nacional, pel qual s’aprova l’Estratègia Nacional contra el Crim Organitzat i la Delinqüència Greu (TEXT DE L’ORDRE PCI / 161 / AL 2019).

L’eix vertebrador d’aquesta Estratègia es basa en la promoció d’accions proactives i anticipatives d’intel·ligència estratègica i operacional, i s’estructura al voltant de deu eixos d’actuació, set troncals i 3 transversals, dirigits a donar una resposta global a aquests fenòmens complexos i amb tantes dimensions i singularitats com són el crim organitzat i la delinqüència greu.

El tercer eix: «Lluita contra els mercats criminals i les greus formes delictives», es basa en implementar mesures per minimitzar el risc associat a totes les activitats criminals, orientant el major esforç cap aquelles amb especial incidència en el panorama criminal d’Espanya, com són: el tràfic d’estupefaents, els delictes relacionats amb la corrupció, el blanqueig de capitals, el cibercrim, la tracta d’éssers humans, el tràfic il·lícit de migrants, els delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, els fraus als interessos de la Hisenda Pública, els delictes contra el patrimoni (robatoris violents i amb força), el tràfic il·lícit d’armes i els delictes contra el medi ambient.

En concret, en els delictes relacionats amb la corrupció, indica que aquesta forma de criminalitat, quan afecta a amplis sectors d’actuació o esferes de poder de les administracions, és una amenaça greu per a l’Estat de dret i la Societat del Benestar. La seva eradicació és prioritària davant la necessitat que els ciutadans recuperin la confiança en les seves Institucions i requereix implementar accions coordinades que incloguin efectives mesures de prevenció i control.

Aquestes línies d’acció són les següents:

– Millorar la regulació normativa relativa a l’accés a bases de dades financeres per part dels operadors públics de seguretat especialitzats en la lluita contra la corrupció, el blanqueig i altres formes de delinqüència econòmica, de manera que s’incrementi el seu ús en tasques de recerca i intel·ligència.

– Reforçar els recursos materials, especialment els tècnics, de les unitats dedicades a la investigació d’aquests delictes, que possibilitin el reforç de les tasques d’auxili als jutges i fiscals.

– Potenciar el desenvolupament d’investigacions patrimonials sobre persones físiques i jurídiques involucrades en processos de corrupció, fomentant la col·laboració, nacional i internacional, amb els òrgans específicament encarregats de la localització i la recuperació d’actius (en els seus respectius àmbits competencials, l’Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius del Ministeri de Justícia (ORGA) i el CITCO).

– Millorar el control efectiu dels principals sectors de risc que mantenen estrets contactes amb les institucions públiques, així com amb aquelles noves formes de corrupció institucional associades a sectors tan mediàtics com el de l’esport en les seves diferents expressions.

– Potenciar la col·laboració i coordinació internacional entre els diferents actors implicats en la lluita contra aquesta forma de criminalitat.

– Completar la implementació de les mesures previstes en el Conveni Penal sobre la Corrupció, ratificat per Espanya.

– Promoure entre totes les administracions, organismes i empreses públiques l’establiment i actualització de codis deontològics i noves mesures legals perquè situacions com el tràfic d’influències, la prevaricació, el suborn, negociacions prohibides a funcionaris, etc., deixin de produir-se al panorama delictual espanyol.