La Xarxa Estatal d’Oficines i Agències Antifrau ha elaborat un Catàleg de drets de la persona alertadora-denunciant

desembre 20, 2021 / BY / IN Actualitat, Premsa

La Xarxa Estatal d’Oficines i Agències Antifrau, de la qual és membre l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, fa públic el Catàleg de drets de la persona alertadora denunciant en casos de corrupció.

El catàleg de drets s’emmarca en els treballs i reflexions de la Xarxa estatal d’Agències i Oficines Antifrau i es desprèn de la Directiva (UE) 2019/1937, sens perjudici de l’aplicació de disposicions internes més favorables per als drets dels denunciants com estableix larticle 25 de la mateixa, o de futures ampliacions del seu àmbit daplicació en la seva transposició tant en el nivell estatal, autonòmic com local. El treball i l’elaboració s’ha desenvolupat durant l’any 2021 a diverses trobades virtuals i dues reunions presencials, a Alacant i Barcelona.

Les persones que alerten sobre infraccions del dret de la Unió Europea tenen una sèrie de drets recollits al llarg de la Directiva que se sistematitzen en aquest document amb la finalitat d’oferir a aquestes persones un catàleg de drets que podran invocar davant dels ens del sector públic des de la finalització del termini de transposició.

La Directiva (UE) 2019/1937 publicada al Diari Oficial de la Unió Europea ja fa dos anys, va marcar una fita quant al posicionament de la Unió i dels estats membres respecte a la protecció de les persones denunciants o alertadores, whistleblowers a la terminologia anglosaxona, comunament acceptada a nivell internacional.

Efectivament, encara que en uns àmbits molt específics (informació sobre determinades infraccions del Dret de la Unió), la Directiva té com a objecte reforçar l’aplicació del Dret i les polítiques de la Unió mitjançant l’establiment de normes mínimes comunes que proporcionin un nivell de protecció elevat a les persones informants. La protecció d’aquestes persones es converteix en l’element nuclear de la Directiva, i no únicament per la declaració dels seus considerants en el sentit que tenen un paper clau a l’hora de descobrir i prevenir infraccions i protegir el benestar de la societat ( primer considerant), sinó pel fet que la Directiva fins i tot hi construeix entorn la configuració del seu àmbit d’aplicació (art. 4).

Així, les persones i els drets que s’hi reconeixen són l’element central de la Directiva.

No obstant això, malgrat aquestes declaracions i malgrat constatar també que els denunciants potencials solen renunciar a informar sobre les seves preocupacions o sospites per por de represàlies, el fet és que el 17/12/2021 conclou el període de transposició de la Directiva sense que s’hagi promulgat a Espanya cap normativa de transposició i sense que es tingui notícia que els treballs corresponents es trobin en un estat avançat.

Aquesta situació fa oportú i necessari que ens plantegem el possible efecte directe dels preceptes de la Directiva que configuren de manera clara, incondicional i precisa drets per a les persones alertadores o denunciants, i que vénen a configurar, doncs, un catàleg de drets d’aquestes persones que ja el 18/12/2021 podrien ser invocats davant dels poders públics. És conegut que la manca de transposició d’una directiva en el termini establert, o la seva transposició incorrecta o incompleta té com a conseqüència que aquells dels seus preceptes que siguin prou clars, precisos i incondicionats poden ser invocats per la ciutadania davant dels poders públics, i aquest és el cas dels nombrosos preceptes de la Directiva (UE) 2019/1937 que confereixen drets subjectius a denunciants o alertadors.

Leave a Reply