CORRUPCIÓ, PRÀCTIQUES CORRUPTES

Tot acte de corrupció suposa l’incompliment conscient de l’obligació d’un decisor públic -o privat- que, en oberta deslleialtat amb el mandat assumit legalment o contractualment, únicament persegueix l’obtenció d’un benefici particular, al marge de la ciutadania o dels legítims interessos de tercers. Així entesa, la corrupció pública i la corrupció en el sector privat comparteixen els següents trets identificadors:

  1. Qualsevol conducta corrupta implica sempre la infracció d’un deure institucional, de manera que qui es corromp transgredeix, activament o passiva, la responsabilitat inherent al càrrec que ocupa o la funció que exerceix, incomplint l’encàrrec conferit.
  2. Es produeix en un marc normatiu concret que li serveix de referència, ja sigui de naturalesa legal (Vg. Legislació sobre incompatibilitats) o contractual (Vg.normas de responsabilitat social corporativa o inherents al risc reputacional).
  3. Està sempre vinculada a l’expectativa d’obtenir un benefici extrainstitucional, generalment econòmic, encara que també, eventualment, polític, professional o una combinació de profits de naturalesa diversa.
  4. Té lloc de manera subreptícia o reservada, tant en la seva execució com, si és el cas, simultània o successivament a l’ocultació del guany il·lícitament obtingut, el que dependrà sempre de l’estratègia utilitzada o del grau d’eficàcia de les institucions de control.

CONFLICTE DE INTERES

Una persona es troba en un conflicte d’interès quan:

  1. ha d’exercir el seu judici o discerniment professional (valorar una oferta en una licitació, preparar un diagnòstic mèdic, avaluar un examen, valorar unes proves en un judici, auditar uns comptes, etcètera),
  2. per (o en nom de) una altra persona (un pacient, un client, un estudiant, un ciutadà o col·lectiu, o bé una institució pública) que legítimament confia en el seu judici,
  3. que podria interferir en l’adequat exercici de la seva responsabilitat professional.

ENTREVISTES PERSONALS

Converses mantingudes amb qualsevol persona que pugui proporcionar informació rellevant, que concretin, ampliïn o aclareixin fets que siguin objecte d’actuacions de l’Oficina Antifrau, prèvia convocatòria per qualsevol mitjà adequat i amb la suficient antelació.

FAVORITISME, NEPOTISME

El favoritisme, en l’àmbit de l’Administració i el sector públic, suposa atorgar una preferència subjectiva i injustificada per sobre del mèrit, la competència i la capacitat d’un adjudicatari d’un contracte, prestació, subvenció o lloc de treball. El nepotisme corporeïtza aquest abús de poder quan l’afavoriment obeeix a raons purament familiars o d’amistat.

INFORMANT, ALERTADOR, DENUNCIANT

Persona física que posa en coneixement de l’Oficina fets dels quals té o ha tingut coneixement, bé per iniciativa pròpia o per haver estat citada prèviament en el curs de la tramitació d’un expedient. La normativa reguladora de l’Oficina estableix mecanismes de protecció del denunciant o informant de bona fe (conegut també en l’àmbit internacional de la regulació de la integritat dels treballadors públics i privats com whistleblower), ja sigui preservant la seva identitat o prestant assistència i assessorament i promovent o exercint, davant les autoritats competents, les accions correctores o de restabliment de que hagi estat objecte com a conseqüència de la seva col·laboració amb l’Oficina.

PROBITAT

Referida en general a la rectitud en l’obrar, la integritat de consciència, l’honestedat. Aplicada al camp administratiu, consistiria en l’observança, per part dels servidors públics, d’una conducta irreprotxable i un exercici honest i legal del càrrec, en el qual es primi l’interès general sobre el particular. Antònim de corrupció.

VERSEMBLANÇA (ANÀLISI DE)

Anàlisi o examen previ al començament de l’expedient a fi de contrastar les dades, fets o conductes que siguin objecte de denúncia o fonamentis la sol·licitud raonada d’altres òrgans.